Ahir ...

Estimades famílies...
Imagin que alguns/es de vosaltres heu sabut que avui tots ens hem quedat sense pati (jo inclosa, clar), per un fet ocorregut ahir uns minuts abans de sortir a les dues.
Des de fa una dies, s' ha habilitat a l'aula un plafó nou. Es diu " Com estic avui?" i cadasqú, segons el seu estat d'ànim, es pot col.locar a l'estat que es trobi: alegre,trist, enfadat, porug o sorprès. 
Just ahir a les nou ,i també en dies anteriors, havíem parlat i explicat que només podem col.locar i canviar el nostre nom; no podem canviar els dels altres perquè no sabem com estan per dedins. Semblava que havia quedat aclarit...però ahir, una mica abans de sortir, no quedava cap cartellet en el plafó, algú els havia llevat.
Vaig demanar qui havia estat vàries vegades i ningú va contestar. Per això vàrem sortir un poc més tard.
Com que vosaltres  esperàveu a la porta, vaig dir que seguiríem parlant el dia següent,el temps del pati. I així ho hem fet, amb l' esperança de que, en algun moment, la mateix valentia que s' havia tingut per desobeir un acord, es tingués també per reconéixer que s' havia equivocat i alliberar així a la resta d' un càstig immerescut. Però, increíblement, això no ha succeït. I això és el que em preocupa. L'edat dels vostres fills és massa tendra i innocent com per mantenir aquesta actitud tanta estona. 
Com veis, jo no he aconseguit l' objectiu, al manco avui. Si trobau el tema tan important com jo, si el veis des de la meva perspectiva, parlau amb els vostres infants; sense pressions, però parlau.
Segons el meu parer, la sinceritat és un valor molt preciat que s'ha de cultivar des de la infància.

Sé que és tard. No he pogut fer aquesta entrada abans. Disculpau, però he trobat que ho havíeu de saber.
Moltes gràcies per la vostra atenció i col.laboració.

Fins demà.